Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Vós me deis llebre andritxola;
jo us diré “ca” o “coní”.
Traidor, que anau amb mal fi!
¿O és que em cercau beneir
primer es ram que sa viola?
Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!