Vós sou qui posada m’heu
a una nit tenebrosa;
i jo que som agradosa,
¿a mi me disgustareu?

No hi va haver cap de vivent
ni planta que no patís.
Déu mos va donar un avís,
mil vuit-cents coranta-sis,
d’unes neus amb tan mal vent.

Jo voldria esser es coixí,
si no, sa coixinera
d’on poses es caparrí
en dòrmer, flor de murtera.