Altres cançons relacionades
Jugant a estira i amolla
em vaig espanyar dos dits.
Quins dos joves tan polits!
Com farien bona colla!
Pobres, aconhortau-vós;
en aquest món no és res nou:
aquell qui és nat per un sou,
mai per mai ’ribarà a dos.
Si jo mateix no m’entenc
ni em pot entendre ningú!
Dic que no te vull, i vénc,
morint-me sempre per tu.
Tradicionari de Mallorca
