L’any dotze tenguèrem ais granats i mals d’enforcar i es qui no tenia pa va aprendre de dijunar, o si no, feia badais.
Fam
Campos
Tira-me’n, de fisconades, que jo totes les rebré i ses sabates duré dos ditets més escotades.
Aqueixa cara de sol a un germà meu agrada: això és modo de cunyada que tendré, si Déu ho vol!
Catalina, com seràs madona de sa Fonteta, si vénc per una gerreta d’aigo, ¿que no la’m daràs?
