L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
24
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Oh cara de carabassa,
es darrer cop t’has casat!
T’has tirat dins una bassa
qui tothom s’hi ha bolcat.
En Pinxo va dir an En Panxo:
-¿Vols que et pinxi amb un punxó?-
En Panxo va dir an En Pinxo:
-Pinxa aquí; a sa panxa, no.
N’Antonina Barretot
és peluda com un ca:
aquell qui l’alcançarà,
d’es pèl que li tomarà
se’n porà fer un capot.
Tradicionari de Mallorca
