Estant vós per a morir,
demanàreu al Senyor
remei p’es mal de canyó,
i vos ho va concedir
per aquell qui confiat
vengués a invocar-vós.

A baix de la Veracreu
veuràs una verdolaga;
a mi, qui la’m fa, la’m paga;
si no la’m paga, la’m deu.

Tot lo dia t’he mirada:
mà a costat, ansa de gerra.
I l’amo no t’ha llogada
per fer ombra a sa terra.