Diuen que devers Nadal
de vós se fa s’esclafit,
i jo, des que m’ho han dit,
es menjar no em passa avall.
Jo vaig veure un moix
dalt una teulada
que en sa boca duia
una sobrassada.
I li vaig dir: -Moix,
da-me’n un bocí.
-Tam-peren-tam,
no em basta per mi!
Jo més seguit bullir vaumes
per reblanir duraions.
Per falta de garbaions,
l’amo, roegau ses paumes.