L’anell a la butxaca,
l’anell a la fragata,
l’anell a cada dit
i fa xit xiritxit!
De jocs
Artà
Assonant
Es el joc que diuen “de l’anellet”. Formen una rotlada; tots asseguts de cara a dins el rotlo. Prèviament; han passat un anell o tumbaga; per una cordellina llarga; que basti; fermada; per tota la rotlada. Tots agafen amb les dues mans; punys closos; cap avall; la llendereta. Diuen la lletra de la cançó; i; en arribar a “I fa xit xiritxit”; en fa passar molt dissimuladament l’anell; a fi que el qui fa el joc no pugui conèixer on para; quan s’aturen de voltar. Si ho endevina; queda franc de fer el joc. Si ho endevina; queda franc de fer el joc. Si no ho endevina; el torna fer.
Desfé’t tu, qui ets feta
de carn i de sang;
així et fonguesses
com la sal en l’aigo
i la neu al sol.
Blanca desfeta,
així et fonguesses
en nom de Déu.
Santíssim nom de Jesús,
que aquest mal no cresca pus;
Santíssima Trinidat,
que aquest mal sia prest curat.
Santa Llucia,
que aquest mal faça sa seva vida.
Oh cara de ramellet!
Ja no voleu res de mi.
Supòs que deveu tenir
qui vos apagui la set.
Em pensava, essent fadrí,
que la’m 'cabaria tota;
i ara jec ran de sa bóta
destapada, i no bec vi.