Dalt ses cisternes majors
jo et vaig veure, Margalida;
quedares empegueïda
i mudares ses colors.
Devers les vuit o les nou,
ja direu a sa madona
que m’entreg una fauç bona
amb un bon remànec nou.
Un nin petit que té espaume,
quan se mor, deu anar al cel;
jo voldria que En Miquel
tornàs aviat de Palma.