De viatge tenc d’anar;
no m’olvidis per un altre,
i Déu faça que en tornar
facem aquella creu santa.

Qui està malalt i s’hi dóna,
ell mateix se du a la mort:
això és sa més trista sort
que pot tenir una persona.

Vós teniu es parlar fosc
i sa llengo esmolada.
S’amor que vos he posada
és més forta i més granada
que es sol que fa es mes d’agost.