Des que t’he deixat, amor,
no he tengut més alegria;
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
En tenir blat dalt sa cambra
i pa damunt es reol,
saps que ho serà, d’alt, es sol,
quan s’aixecarà sa bamba!
N’Arnau Arnauet plorava
damunt Consolació
com veia sa seva amor
dins es baül allargada.