Adiós! Adiós, tu!
Adiós, altra vegada.
Tan orgullosa has tornada,
que no saludes ningú.

¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.

Ella braveja que té
caldera i cossi plantat
i per més utilidat
té una barcella també,
s’aumud si l’ha de mester;
emperò li falta es blat.