Jo no pensava en Ciutat
quan no hi tenia ningú,
i ara que t’hi tenc a tu
no m’ho puc treuere d’es cap.
No et penses que per això
ja no t’haja d’escometre:
bé te pots casar, fieta,
i tenir una nineta
i jo per gendre esser bo.
S’altre dia em varen dir
si em volia fer beata.
Casera tenc jo que em mata!
No vui estar pus així!