D’homos com tu no em pos dol,
perque los maneig a coces.
Tan lluny voldria que fosses
com ses Cabrelles d’es Sol.
Com veig que me n’he d’anar
d’es teu portal, molinera,
es peus me tornen arrere,
més envant no puc passar.
La desditxada ja sua:
si se casa amb so ferrer,
si no té feina que fer,
la farà picar a s’enclua.