Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!

Baix de la serra Mandenga
troben un molí qui mol.
Al•lota, som En Fiol;
¿vols-me deixar tocar es dengue?

Senyor, com pens en la mort,
cada hora em confessaria,
per veure si adreçaria
es viatge que duc tort.