Me vaig determinar un dia
de sembrar un claveller,
i en tres dies tant cresqué
que dotze estalons tenia.
Poreu pensar, vida mia,
redol si en ’via de fer!
I, si el fossen regat bé,
tot Mallorca en coiria.
Set-centes sinis rodaven
per regar aquest claveller,
i, si el fossen cuidat bé,
tota Mallorca ompliria.

A quinze anys, la joveneta
ja se comença a estufar;
no s’atura de fregar
per dur sa cara ben neta.
An es setze, ja se’n va
amb amigues p’es carrer
i només està endarrer:
-Fulano, deu festejar?-
En es desset, ja se posa
dreta damunt es portal,
ben planxat es davantal,
i a cada galta una rosa.
An es devuit, ja se’n va
amb rams a ca’s teixidors
per fer-se uns estufadors
que tenguen molts de colors
p’es fadrins fer enamorar.
An e sdenou, j ase’n va
a qualque ball amb sa mare;
mai la veuen seure plana,
sempre té que pucejar.
An es vint, dóna turment
a son pare i a sa mare:
-Vull faldetes d’indiana,
travessos de cada vent.-
An es vint-i-un. ja té
cànyoms i estufadors,
però no té festejadors,
que és lo que ha de menester.
i an es vint-i-dos, ja diu:
-Mumare, jo em casaria...-
I sa mare diu: -Ma fia,
cerque busquets i fé es niu.-
An es vint-i-tres, ja va
a misseta cada dia,
i no surt fins a migdia,
que ja és hora de dinar.
’N es vint-i.-quatre, mermula
quants de grells té la taronja:
-M’he haguda de tancar monja,
perque ningú m’ha volguda!

Dos animalets
de la gatzua;
com un se vest,
s’altre es despuia.
Una filosa i un fus.