L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ases i someres
Poble
Artà
Núm de glosa
180
Volum
II
Altres cançons relacionades
D’aquesta aigo regalada
¿me’n vols dar un poalet,
per donar a s’estimada
ses hores que tendrà set?
-¿Saps qui és mort?
-Sa coa d’es porc.
-¿Saps qui és viu? (o: qui riu)
-En Monseriu.
-¿Saps qui plora?
- Na Mangola.
Estimat, no hi ha més cera:
tala com som, me present;
es mal d’enamorament
el tenc entre ceia i ceia.
Tradicionari de Mallorca
