L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ases i someres
Artà
180
II
Si jo poria volar
així com la cadernera,
aniria a veure En Pere,
i, de passada, En Tià.
─Horabaixa em deis “bon dia”.
Compare, ¿que us heu errat?
─Quan p’es portal som entrat,
me creia que es sol sortia.
A matances tenc d’anar,
si em convida Na Terrassa.
Un carro de carabassa
no pot dur bótes a mar.