L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera.
En sentir olor de somera
ja no el poren aturar
En es barranc de Morell,
s’animal, tot reposat,
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí
i com un infant plorava,
i sa mare qui cridava:
-No el veurem tornar venir!-
com fou en es planiol,
a subaix de Ses Costetes,
l’enviaren ses mongetes
i el se’n duien an es vol.
L’amo En Roig se veu tot sol,
i en tirava, de canyetes!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
25
Volum
IV
Altres cançons relacionades
-Novia, digau què val.
-Jo ho diré; no estaré gaire-,
respon Na Catalina-Aina-;
cada coixí, un real.
L’amo de Son Frare té
nou cortons de cols sembrades:
totes han d’esser passades
per ses mans d’es ximbomber.
Qui festeja d’amagat,
juga de polissonada;
i vós, roseta encarnada,
per mi sempre hi heu jugat.
Tradicionari de Mallorca
