L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera.
En sentir olor de somera
ja no el poren aturar
En es barranc de Morell,
s’animal, tot reposat,
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí
i com un infant plorava,
i sa mare qui cridava:
-No el veurem tornar venir!-
com fou en es planiol,
a subaix de Ses Costetes,
l’enviaren ses mongetes
i el se’n duien an es vol.
L’amo En Roig se veu tot sol,
i en tirava, de canyetes!
Humorístiques
Artà
Assonant
Jo pas una pena gran
estant an es teu costat.
Cor de pedra embalsamat,
¿vols-me dir sa veritat,
que de bon cor la’t deman?
¿Saps què va dir mestre Corb?
¿Saps què va dir an es seu nin?
Que qui té enginy, que camín,
i el qui no en té, que se mor.
Un verduc és mal de tòrcer,
d’uiastre, si és ben granat;
jo hi trob vantatge, estimat,
com venies de bon grat
a ara, que hi véns per força.