Frissava que fos migdia,
i no era per dinar:
jo hi era per demanar
noves de vós, vida mia.
A cada mà tenc cinc dits;
¿que et penses que sien faules?
Jo tenc fets i tenc paraules
p’ets homos grans i petits.
En Damià és un ramell
que ningú l’ha olorat;
per això s’ha enamorat
d’un cap que no té cervell.