A Fornalutx, senaietes;
ja vos ho poreu pensar.
Dugueren a baratar
el Sant Cristo amb figues seques,
i les trobaren bonetes
i hi volien tornar
i no tengueren Sant Cristo
per tornar-ne baratar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fornalutx
Poble
Sóller
Núm de glosa
497
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo et promet per cosa certa
que tu no ets bon glosador:
jo, en tocar-me s’esperó,
ja partesc carrera oberta.
-Dóna s’oliva an es trui,
i ara qui té, mol-ló.
No hi ha cap de glosador
que em sigui superior,
en no esser n’Andreu Tambor,
o En Roses que hi ha a Alaró,
ses vegades que jo vui.
Es major consol que tenc,
plorar com som tota sola.
Miquel, ningú me consola
més que Déu omnipotent.
Si qualque vegada falt,
amor, de venir a ca teva,
no puc, estimada meva,
perquè es rector està malalt.
Tradicionari de Mallorca
