Aquesta jove d’Artà,
que n’és de guapa i curreta!
Duia llenya de sa pleta
per dur son pare a cremar.

Direu a sa meva dona
que per ara no em va mal:
faç feina dins Son Vidal
i guany deu sous de jornal,
veinat de sa síni’ bona.

“Sant Antoni, una missa!
Sant Antoni, dues! tres!”
Quan tengué s’ase defora:
“Sant Antoni, no hi ha res!”