Quan vaig sebre que era morta,
vaig dir: -Comana-la’m molt.
Val més un dit en es front
que una corterada a l’Horta.
Jo tenc un enamorat
és més guapo de la vila.
Tothom me diu: Margalida,
¿de quin carrer l’has triat?
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.