Quan vaig sebre que era morta,
vaig dir: -Comana-la’m molt.
Val més un dit en es front
que una corterada a l’Horta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Seny, saviesa. Bogeria, ignorància
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1205
Volum
III
Altres cançons relacionades
Posau llevat i pastau,
que a un altre lloc ja tova.
Tan bon jove, tan bon jove...
No ho és tant com vos pensau!
De casta remaleïda
són es puputs d’Es Llobets,
que són de petitonets
i tenen sa cresta garrida.
A Santanyí tenen toix,
i això ja les ve d’es néixer:
venen es blat i sa xeixa
i se mengen s’ordi broix.
Tradicionari de Mallorca
