Quan vaig sebre que era morta,
vaig dir: -Comana-la’m molt.
Val més un dit en es front
que una corterada a l’Horta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Seny, saviesa. Bogeria, ignorància
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1205
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com es dengue començà,
tothom corria an es metge,
i ell posava a sa recepta
flor de vauma per suar.
Desset colles desclucades
i altres tantes de coixí;
s’era devia tenir
dos-centes passes quadrades.
I unes veus regalades.
Ell sentien ses cinglades
d’allà s’hostal de Judí.
Vaig néixer capell posat,
tota la vida l’he duit,
i, des que es capell m’és fuit,
no he begut ni he menjat.
Una gla.
Tradicionari de Mallorca
