Ja no m’espanten bardisses
ni parets emblanquinades.
Jo pens en tu més vegades
que lletres no hi ha estampades
a un missal de dir misses.

Tres palometes renten dins un riu,
una de bugada, s’altra de lleixiu.
Una cui floretes per lo fill del rei.
El fill del rei passa, li tira un gall d’or,
li tira una pedra, la fér en el cor.
-Roseta, si t’he fet mal, el metge et curarà.
Si no basta es d’aquí, d’altra n’hi haurà.
Pas per un carrer, sent tocar de mort;
Na Roseta és morta; Déu li do perdó.
No la veig p’enlloc, ni per sa finestra ni per cap balcó.
Sí, per una encletxa, que fa oració.

Qui no té mal i gemega,
Déu l’hauria de pagar.
Bona penitència fa
un qui tot lo dia sega.