Devers sa Torre Redona
ses puces hi van a esbarts
i s’horabaixa es moscards
s’acaben una persona.
Se pensava s’al•lotona
que jo hi anava per ella;
jo hi anava per sa mare,
i ara la trob massa veia.
Pare nostro, Vós qui estau
en tot lo cel, sia santa...
He de mester una berganta
guapa. ¿Per què no la’m dau?