(Fragment final)
-¿A on és la mia guiterra, que jo solia sonar?
Me’n ’niré pel seu carrer, veiam si em coneixerà!
-Aixeca’t, la rica Infanta; no és hora de dormir, ja.
Sentiràs lo bé que canta la sirena de la mar.
-No és la sirena, mumare; no solia així cantar;
només que és això un jove que, per mi, penando va.
-¿No ho hauries dit, ma filla, i lo haguera fet matar?
-Matar un i matar l’altra, de mi poreu començar.-
Matà un i matà l’altre; tots dos los feren matar.
Los posaren dins l’església,un a darrere sa porta
i s’altre baix de s’altar. D’un va sortir una paloma
i de s’altre un palomar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amor desgraciat
Llucmajor
Assonant
43
IV
Na Brua du ses balances
amb un pes ben arreglat,
amb En Blanc en es costat,
com es primer enamorat
que va dur ses noviances.
Si vesses es mal que ha fet,
no val tant es seu llinatge!
Prest encetava es formatge,
i ara embuia sa farratge,
que el dimoni qui la seg!
La galania que dus
no és tanta com la gent pensa.
Encara romandràs sense!
¿A ca vei vols dir “cus-cus”?
-Bona nit i apaga es llum;
colga’t, que s’oli va car.
-Bona nit. Vaig-me a colgar,
per no perdre sa costum.