Madona, si ho feis així,
de ningú vos queixareu;
sols que un parei d’ous mos deu
ja vos fareu recibir;
si an es ball voleu venir,
ses fies hi menareu.

Cara de color garrida,
ramell de santa virtut,
no mudeu, que jo no mud:
vós sou sa meva salut,
ma llibertat i ma vida.

Cada glop d’aigo que bec
se nua a sa gargamella,
perque s’amor ja n`és vella
i no és arribada a aplec.