Tot són rotes i pelaines,
també qualque cartet blanc:
no hauran menester volant
per segar dins Son Alcaines.
Maria la vui, Maria;
Maria la vui per mi,
que, si no l’alcanç Maria,
pus tost romandré fadrí.
S’és rompuda sa requinta,
sa prima d’es violí;
lo que em dóna pena, a mi,
és es floquet de sa cinta.