¿Saps què voldria tenir?
una fauç llarga i taiant
i una mà de gegant
per escurçar aquest bocí.
Si m’havia de casar
ambe qui no tenc quimera,
me’n prendria com Sant Pere,
que se va fer canalera
a los seus uis, de plorar.
Vós sou l’uiastre esbrancat
d’una garriga comuna.
Garrida, vós sou la lluna
que llança la claredat.