Donau llard i fregiu suro,
i d’es suc farem saïm;
la prenda que més estim
és dins es poble de Muro.

Horabaixa, post es sol,
plorinyava l’infantó.
No ploreu, minyonet, no,
que mumareta no ho vol.
Noninó, noninó,
una engronsadeta
’n es nin petitó.

-¿D’on veniu, d’on, Margalideta?
¿d’on veniu, d’on, Margalidó?
-De terra lluny, Margalideta,
de terra lluny, Margalidó.
-¿Què em dureu vós, Margalideta,
que em dureu vós, Margalidó?
-¿A qual serà?
-El Rei Gaspar.