L’amo Andreu de s’Heretat, guardau bé sa fia vostra, que, encara que sia escorxa, no us fieu d’un afamat, perque jo m’hi he trobat, de fam desembancalat, i no deixava cap crosta.
Satíriques
Artà
Soldat el vui i no més, si n’he de tenir marit: com s’ha llevat es vestit, queda un homo lo mateix.
Com estava a sa presó, tot solet me devertia: per companyia tenia un sant pintat amb carbó.
M’escriuràs, en esser mort, d’allà on aniràs a viure, i, si tens ganes de riure, serà que estàs bo i fort.