La vostra cara llambreja.
No sé de què us la rentau!
Unes mirades pegau,
garrida, que travessau
es cor del qui vos festeja.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Lloança de la bellesa
Sant Joan
Anatomia, Bellesa, Festeig, Floretes, Hàbits casolans, Passió i enamorament
7a7b7b7b7a
Consonant
5
1473
I
89
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.