Vós sou “Poma” i teniu poma;
cara de poma teniu;
poma d’hivern i d’estiu;
tot quant teniu és de poma.
De dins Santanyí em bastava
un bocient de paper
per veure si el teu cor estava
resolt a voler-me bé.
Oh infant tan desgraciat
el que passa sense mare,
perque en ets uis de son pare
mai és gaire ben mirat.