Pastor, jo surt a l’enquantra;
deixa a lloure es bestiar
i vés-te’n a confessar,
que som sa Setmana Santa.
Devers la Mare de Déu,
que hi tenia, de trempat!
I ara que ja n’he ballat,
si no tornes, estimat,
a mi no em sap gens de greu.
L’amo, jo tenc un trebai:
si no el vos dic, no el sabreu:
com més m’atropellareu,
jo faré manco que mai.