Un vespre de molta fosca
en es cafè vaig entrar;
tres al•lotes vaig trobar
que jugaven a marronxa.
Sant Antoni és un sant vell,
es més vell que hi ha s’ermita.
Ell mos dóna pasta frita
i coques com un garbell.
Garrida, davant ca vostra,
un abre jo hi vui sembrar,
i sa fruita que farà
tant serà meva com vostra.