Vespre que sé que tu véns,
jo sols no agran sa carrera,
antes bé hi tir qualque pedra,
perque sé que amb mal gust véns.

No hi ha comtes ni marquesos
amb tants de fums com dus tu.
T’assegur que t’he de dur
per tap en es lloc comú
amb quatre ciris encesos.

Quan En Jaume Ros tenia
bona gala per cantar,
se porien passejar
per sa muntanya i es pla:
que, com ell, no n’hi havia.