La queda ja toquen, toquen
i mon bé no és vengut;
ditxosa sia la dama
que el pot haver entretengut!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esquenades
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Festeig, Gelosia, Passió i enamorament, Rivalitat, Soledat, Tristor
Mètrica
7a6b7c8b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3728
Volum
I
Núm de pàgina
218
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
Tradicionari de Mallorca
