La pobra garbaionera tot l’any li fan ets entorns: d’estiu li cuien ses paumes, i d’hivern es garbaions.
Garbaions
Artà
En veure volar la cega, corr a trencar-li al davant; no sé com t’agraden tant aquest calçons a la grega.
Aquella mà tan inflada de s’estimat, ¿què deu fer? Amor, si m’estava bé, hi faria una passada.
Per amor de sa guerrera he d’anar tan remirada; pens si ja me té notada que duc sempre una gonella.
