Vós sou la qui em vàreu dar
del món la primera llet;
per això sempre us he fet
xacota de llavò ençà.
Jo venia de sa rota
per un camí ben estret,
i darrere una paret,
amb una pedra em va fotre.
¿Per què no em dau, estimada,
part de la vostra tristor?
Jo estic més cruixit d’amor
que una taronja sucada.