A ca vostra hi sou de més
i a ca nostra hi feis falta.
Vós sou sa prenda més alta
que compraria amb diners.
A lo punt que arriba En Pere,
–Bon vespre! ¿Com és? ¿Com va?
¿Que heu sopat, o heu de sopar?
–Si en vols, encara n’hi ha.−
I la joveneta està
amb so mocador en sa mà
que no pot dir res, de pena.
Es tibulets són per seure;
ses varques, per caminar,
i es doblers són per gastar.
Quin compte més bo de treure!