Estimat de ses colfloris!
Saps que ha d’estona que sé
que, mentres a mi em rondeges,
amb una altra et trobes bé!

Amor, si de mi t’apartes,
no et pensis que em posi dol:
llavò prendré per consol
que he perdut amb bones cartes.

-Mon pare meu, casau-vós,
i mare nova tendria.
-Oh fii meu, jo em casaria,
si una dona jo sabia
que dugués pa per tots dos.