Vós teniu l’aigo embassada,
bona amor, i no em regareu,
emperò no la’m fareu
que no la m’haja pensada.

Amor, quan me varen dir
que estaves dins es sortoi,
mos uis d’aigo feren roi
per porer moldre un molí.
Però com me varen dir:
–Toni Santandreu, fadrí,
negre surt −, Soldado soy!

Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.