M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Sencelles
Rima
Assonant
Núm de glosa
27
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa llengo que Ell m’ha donada,
la tenc per alabar-ló
i no per disgustar-ló.
Pensar bé que Ell m’ha criada.
Què deus haver de xerrar
i de retreure altres coses!
¿Que no saps que es teu germà
a sa presó hagué d’estar
perque robava garroves?
Demà vespre n’hi haurà
de contents i de fellons,
perque d’aquests ametlons
d’agres i dolços n’hi ha.
Tradicionari de Mallorca
