Joan, tu véns a ruixades;
te’n pren com es calabruix:
me pensava, de vegades,
que no tornaries pus.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Enyorança, Festeig, Passió i enamorament, Pluja, Tristor
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
1969
Volum
I
Núm de pàgina
125
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si estaves una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Tradicionari de Mallorca
