Aixeca’t, berenarem
i beurem un glop de vi,
i com serem p’es camí
d’es fred no mos temerem.

Tot lo dia jo cui figues
i no n’he menjada cap,
peque són alagantines,
d’aquestes no me n’agrad.

Si pel cas la gent demana
qui ha escrit aquest paper,
ja direu que era un porquer
qui guarda devers L’Havana
i que de soldada guanya
cada cent anys un dobler.
I ha determinat de fer
un casat a dins Alger
a pagar es picapedrer
quan es porcs li trauran llana.