‘Vui és dijous tot lo dia;
un temps l’anava cercant,
i ara m’alegren tant
com si dijous no hi havia.
Una rosa de cent fuies
sempre l’he vista esfuiar.
Ai, Beleta! Si no mudes,
En Juan no te voldrà.
Ja diràs an En Llorenç,
si diu que tant m’ha anyorada,
que una setmana he trobada
més llarga que dos hiverns.