‘Vui és dijous tot lo dia;
un temps l’anava cercant,
i ara m’alegren tant
com si dijous no hi havia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Ironia, Pas del temps i cicle de l'any, Rebuig
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
5104
Volum
I
Núm de pàgina
297
Altres cançons relacionades
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.
Tradicionari de Mallorca
