Madò Torres torna tonta
per una fia que té.
La passeja p’es carrer:
“Hala, fadrins! ¿Qui la’m compra?
Des que vos ne sou anat,
mon bé, a passar revista,
sempre he tenguda la vista
girada devers Ciutat.
Al•lota, si fosses meva,
no em faries penar pus.
Tothom me diu: “Bon punt dus!
Això durà pa a ca teva!”