Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
De dotze hores que té es dia,
amb vós onze pensaré,
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia.
Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.